Revisió de la topologia del sistema de calefacció per inducció

All sistemes de calefacció per inducció es desenvolupen utilitzant la inducció electromagnètica que va ser descoberta per Michael Faraday l'any 1831. La inducció electromagnètica es refereix al fenomen pel qual es genera corrent elèctric en un circuit tancat per la fluctuació de corrent en un altre circuit situat al seu costat. El principi bàsic de l'escalfament per inducció, que és una forma aplicada del descobriment de Faraday, és el fet que el corrent alterna que flueix per un circuit afecta el moviment magnètic d'un circuit secundari situat a prop d'ell. La fluctuació del corrent dins del circuit primari
va donar la resposta sobre com es genera el corrent misteriós al circuit secundari veí. El descobriment de Faraday va portar al desenvolupament de motors elèctrics, generadors, transformadors i dispositius de comunicacions sense fil. La seva aplicació, però, no ha estat impecable. La pèrdua de calor, que es produeix durant el procés d'escalfament per inducció, va ser un gran mal de cap que va soscavar la funcionalitat general d'un sistema. Els investigadors van intentar minimitzar la pèrdua de calor mitjançant la laminació dels marcs magnètics col·locats dins del motor o del transformador. La Llei de Faraday va ser seguida per una sèrie de descobriments més avançats com la Llei de Lentz. Aquesta llei explica el fet que el corrent inductiu flueix inversament a la direcció dels canvis en el moviment magnètic d'inducció.